Temps de Quaresma III

Temps de Quaresma III

por Alex Bové (Tècnic Informàtic) -
Número de respostas: 0

On anar a pouar?

Sovint anem per la vida amb els nostres càntirs buits d’aigua sense saber ben bé on anar a pouar. També ara de l’aigua se n’ha fet un negoci, i n’hem provat tantes i tantes de marques, procedències i gustos distints, sense acabar de trobar aquella que ens satisfà plenament, que hem desistit a assedegar-nos i deambulem extasiats, impotents i indiferents a tot, deixant-nos arrastrar pel sense sentit de la vida.

D’altres vegades portem els càntirs plens d’aigües enganyoses que, mes que sadollar-nos, ens incrementen més i més la nostra set i ens empenyen a un consum desenfrenat i malaltís que no troba mai pau ni repòs.

I potser no ens adonem que assegut al costat dels nostres pous d’aigües profundes, allà on hi nien els propis anhels i desitjos insaciables, algú ens espera per sadollar-nos amb una aigua via, única, diferent, especial. Algú que s’atansa i ens diu a cau d’orella: Crec en tu, en tu confio. Tan me fa el teu passat, la teva ideologia, les teves mesquineses o debilitats. Et conec des de sempre, t’estimo. Se el que busques, soc aquí per sadollar-te amb un aigua de la que ja no tindràs mai més set.

Que no ens passi la vida sense adonar-nos i preguntar-nos, de què tenim set? Qui ens espera al costat del nostre pou interior?

Tu també pots contribuir a ser font d’aigua viva per als altres. Sabràs on anar a pouar?

Mar Galceran

 

Buscando un pozo

A menudo vamos por la vida con nuestros cántaros vacíos de agua sin saber muy bien dónde ir a repostarlos. También ahora se ha hecho del agua un negocio, y hemos probado tantas y tantas marcas, procedencias y gustos distintos, sin acabar de encontrar aquella que nos satisfaga plenamente, que hemos desistido de saciarnos y deambulamos extasiados, impotentes e indiferentes a todo, dejándonos arrastrar por el sin sentido de la vida.

Otras veces llevamos los cántaros llenos de aguas engañosas que, más que saciar, nos incrementan más y más nuestra sed y nos empujan a un consumo desenfrenado y enfermizo que nunca encuentra paz ni reposo.

Y quizás no nos damos cuenta de que, sentado al lado de nuestro pozo de aguas profundas, donde anidan los propios anhelos y deseos insaciables, alguien nos espera para saciarnos con un agua vía, única, diferente, especial. Alguien que se acerca y nos dice al oído: Creo en ti, en ti confío. No me importa tu pasado, tu ideología, tus mezquindades o debilidades. Te conozco desde siempre, te quiero. Se lo que buscas, estoy aquí para saciarte con un agua de la que ya no tendrás nunca más sed.

Que no nos pase la vida sin darnos cuenta y preguntarnos, de qué tenemos sed? Quién nos espera al lado de nuestro pozo interior?

Tú también puedes contribuir a ser fuente de agua viva para los demás. Sabrás a qué pozo ir a repostar?

Mar Galceran